NUTRICIÓ, HIGIENE, etc

En aquest apartat trobaràs informació bàsica per poder cuidar el teu conill: nutrició, maneig, higiene, accesoris, prevenció, etc.

UN CONILL VIU ENTRE 7 – 10 ANYS. Per tant és un COMPROMÍS i una RESPONSABILITAT, abans d’adoptar ho heu de pensar bé. 

 
NUTRICIÓ 
Els conills són herbívors. La seva dieta es compon de diversos vegetals, amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra. Les peculiaritats del seu procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de cel·lulosa i no massa sucres simples o midó, que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar cada poc temps perquè aquest trànsit es mantingui, i per això ingereixen petites quantitats de tant en tant i contínuament.

S’ha estimat que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Per això sempre han de tenir fenc a la seva disposició, i la quantitat recomanada de gra és només d’una cullerada sopera al dia. Pel que fa a l’aigua, és convenient saber que requereixen molta quantitat d’aigua fresca, no li ha de faltar mai.

 

Va molt bé el biberó per la gàbia i el bol pel gra que sigui fix o de fang (pesat) perquè sinó l’agafarà i el llençarà.

L’orina normalment pot ser vermella, rosada o taronja. Aquests colors poden estar causat pel metabolisme de l’aliment.

Produeixen 2 tipus de femta: les mucoses o Cecotrops, que provenen del cec (intestí), es produeixen al matí o a la nit. Els cecotrops es generen després de4 a 8 hores de la ingesta i són ingerits directament des de l’anus. L’altre tipus de femta seca són les normals i es produeixen durant1 a 4 hores després de la ingesta i no són reingerides pel conill.
REPRODUCCIÓ
Les femelles arriben a la maduresa sexual depenent de la seva mida, entre els quatre i els vuit mesos i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l’any. El període de gestació dura entre trenta-u i trenta-tres dies. És recomanable l’esterilització per evitar els abandonaments i també possibles problemes oncològics en un futur.
HÀBITAT
Viu en àrees seques properes al nivell del mar amb un sòl arenós i tou per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscos, tot i que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder amagar-se. De vegades es troben en cultius agrícoles on s’alimenten d’enciam, grans o arrels .

És important que el nostre conill tingui una base tova dins la gàbia, sinó les seves potes poden tenir problemes en un futur, ja que els conills no posseeixen coixinets com d’altres mamífers. Aquestes zones estan cobertes amb un pelatge abundant.

Hi han molts tipus de base que podem comprar pel nostre amic. Recorda canviar la base un cop per setmana.

CARÀCTER DEL CONILL / MANEIG
Existeix la creença comuna que els conills i les llebres són animals temorosos. Al seu àmbit natural, aquest comportament ve determinat per la necessitat de supervivència, és a dir, aquests animals són el principal objectiu de molts predadors com llops, àguiles, guineus o llúdrigues, pel que mantenir una actitud sempre alerta és la seva millor arma. Així, davant qualsevol amenaça, aquest animal té dos úniques opcions: fugir o ajupir-se simulant estar mort. A la llar, es comporten de forma similar. Si percep sorolls estridents o molt alts el conill s’encongirà amb les orelles cap a enrere, els ulls oberts de bat a bat i tremolarà tot el seu cos.
Aquestes reaccions de seguretat els duen a marcar el territori que consideren seu. Al camp ho faran mitjançant la col·locació de branques o pedres entorn d’un cau, o bé mitjançant secrecions corporals. A la seva vida casolana, al costat de nosaltres, aquests animals consideraran el seu refugi la gàbia. Tot i que són animals tranquils, no són rars els enfrontaments amb els seus congèneres per defensar el seu espai.

L’esquelet del conill és molt fràgil, sent solament el 8% del total del pes corporal. Són molt susceptibles a patir fractures. Per això hem d’anar molt en compte a l’hora de manipular-los, sobretot a l’hora d’agafar-los, es poden espantar i caure dels nostres braços, i si estàs de peu hi ha massa alçada.
Les orelles l’ajuden a regular la temperatura, com també a captar els sons. Les orelles són fràgils i no han d’usar-se per a subjectar als conills.
HIGIENE
Haurem de raspallar al conill per estimular la renovació natural del seu pelatge: als conills de pèl curt els raspallarem un cop per setmana a favor del pèl amb un raspall de cerres naturals per eliminar el pèl caigut. Els encanta aquest massatge. Als conills de pèl llarg és convenient fer-ho 2 cops per setmana. Els conills d’Angora, Jamora i els seus creuaments necessiten atenció diària amb una pinta especial de dents metàl·liques corbades com la que s’utilitza pels gats de pèl llarg.
Si veus que el teu conill té les ungles massa llargues hauràs de tallar-les amb un tallaungles especial. Si les seves ungles són fosques il·lumina-les des de sota amb un lot per veure els vasos sanguinis i així no fer-li mal.

Les seves dents creixen contínuament (10 a 12 centímetres en la vida d’un conill). Els conills presenten 2 parells de dents incisives. El parell més petits d’incisius estan darrere dels grans. Va bé controlar-los. Si li proporciones suficient aliment dur i materials per rosegar, les dents patiran un desgast natural i no creixeran més del compte.
VACUNACIÓ
Mixomatosi: és molt contagiosa, es transmet a través de la picada d’artròpodes xucladors de sang (mosquits, tàvecs, puces, polls i altres) que prèviament hagin picat a un conill infectat i a través del contacte entre conills malalts. Els conills que viuen en pisos (ciutat) tenen una probabilitat molt baixa de contraure aquesta malaltia. Els conills que visquin a prop de zones on hi hagi conills silvestres s’han de vacunar. Els animals que mengin herba directament del camp també ho haurien de fer.
PREVENCIÓ
Quan el conill està sa el veuràs actiu i curiós, amb ganes de menjar, el seu pelatge estarà brillant, tindrà els ulls nets i desperts, s’ho passarà bé furgant, saltant i jugant.
Els conills només es cuiden bé el pelatge si estan sans. El conill s’humiteja les extremitats anteriors amb la llengua, comença per netejar-se la cara a fons, i després continuarà amb la resta del cos.
Símptomes de malaltia més habituals:
  • El conill està apàtic en un racó de la gàbia.
  • No li atrau el menjar i menja molt poc o res.
  • Les boletes d’excrement no són sòlides, sinó pastoses. Té bruta la regió anal.
  • Els seus ulls estan tèrbols i té el pèl endurit, sense brillantor.
  • El conill fa grinyolar les dents de forma notòria.
PORTAR EL CONILL AL VETERINARI!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s